Us comuniquem que ahir va morir en Francesc Vila, compositor de tantes i tantes peces que totes les corals tenim en el nostre repertori i a qui vàrem dedicar el "XIè Catalunya Coral" de l'any 2008.
L'enterrament serà demà dimecres a les 12 al Burés (Castellbell i el Vilar).
El millor homenatge que li podem fer, és continuar interpretant les seves peces. Ell seguia els programes que rebia i estava molt content de veure que es programava música d'ell.
Us adjuntem un catàleg de la seva obra i l'entrevista que va sortir a la Revista "A quatre veus" número 29.
Composicions de Francesc Vila:
En el llistats següents destaquem les obres per a cors mixtes. A més té composades moltes sardanes, caramelles amb acompanyament d’orquestra, ballets i fantasies coreogràfiques, unes trenta cançons infantils del sistema Orff Schulwerk, obres instrumentals, i els coneguts cànons infantils entre els que destaquen els que van ser premiats pel concurs de la Cançó Infantil Catalana que convocava la revista Cavall Fort i Joventuts Musicals de Manresa: Cànon del rellotge, La nau pirata, L’estel de paper,....
Té diverses obres – n’hi ha de nova composició i d’harmonitzacions-, que es presenten com un recull, de peces que també es poden interpretar separadament:
- Balsareny 1000 anys (11 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Cançons a Mahalta (7 cançons per a cor de veus femenines i piano / per cor de Veus mixtes i piano)
- Cançons a tres veus (11 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Cançons de Castellterçol (4 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Cançons tradicionals del Solsonès (16 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Cants nostàlgics (5 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Cinco canciones populares antiguas (5 cançons per a cor de veus mixtes i piano – destacar la més interpretada d’aquest recull: Zorongo)
- Nadal, Llum i Misteri (11 cançons per a cor de veus mixtes i piano – entre el recull destacar la coneguda “Neu Vermella” )
- Nocturnos en la ventana (4 cançons per a cor de veus mixtes i piano)
- Petita suite nadalenca (7 cançons tradicionals catalanes per a cor de veus mixtes)
- Pluja d’estels (12 cançons per a cor de veus mixtes – entre aquestes obres hi ha “Jo sé...”)
- Sóc (3 cançons per a cor de veus mixtes)
- Tres cançons de la lluna al barret (3 cançons per a cor de veus femenines i piano)
- Verdeguerianes (3 obres per a cor a veus mixtes i piano)
- Viatge d’octubre (10 cançons per a cor de veus mixtes)
- Vuit cançons de la lluna al barret (8 cançons per a cor de veus mixtes – entre el recull cal esmentar les del “campaner de Taüll, de la sabatera, de la pagesa de Riner i del drac de Sant Llorenç del Munt”)
Cançons originals:
- A la nostra senyera
- Agredolça
- Albada
- Albada (a tres veus)
- Alborada (Premi Nacional de Composició de Torrevieja 1967)
- Balada de la mort que ronda
- Cançó dels nous accents
- Cançó de bressol
- Cançó de Rossinyol
- Celístia
- Collarets de llum
- D’aquesta terra
- El clar país
- El maig tornarà
- El pardal no sap cantar
- El pont
- El rodamón
- El seguiré
- El triomf arribarà
- Fem drecera
- La llum de Nadal
- L’amor jugava a perdre’s
- La pau als ulls
- L’hivern rus
- Missatge
- No em deixis tan sol
- Nuestras vidas són los rios
- Oh, qui fos el rossinyol!
- Plomes al vent
- Què és estimar
- Retrova’t amb l’amor
- Se’n va anar
- Senyor Sant Jordi
- Som
- T’he mirat
- Torrevieja
- Vent del Nord
Adaptacions i harmonitzacions:
- Apañando aceitunas
- Blue Moon
- Boig per tu
- Com el vent
- Donna, donna......
- El cant dels ocells
- El mar
- El tio Babú
- El vent de la mort
- Els anyells
- En la Macarenita
- La cançó del lladre
- La filadora
- La llorona
- Les dotze van tocant
- Moisés
- Paraules d’amor
- Pare
- Quan surti el sol
- Riu profund
- Segaba
- Si un dia sóc terra
- Steal awai
- T’espero
- Vals de les liles
- Ya no hay caridad
- Ya se murió el burro
- Ya no vienen
- Yesterday
- Zagalillo
Entrevista a Francesc Vila
Vau néixer aquí a la Colònia Burés?
- Si, vaig néixer a la Colònia Burés de Castellbell i el Vilar, el 19 de febrer de 1922. I aquí he treballat i viscut tota la vida.
Ens podeu explicar, en primer lloc, com i quan vau entrar en contacte amb la música?
- El meu pare, Florenci Vila, va ser el mestre fundador de l’Orfeó La Formiga.
Jo vaig començar fent ballets, els de Llongueras, quan era nen, devia tenir cinc o sis anys. Després, un cop mort el meu pare, va venir aquí al poble un mestre, Enric Gibert, i ell és el que em va encarrilar cap a la música. Hi havia a la colònia el senyor Roca, que era cafeter, i tenia un piano al cafè. Certs dies de la setmana jo hi anava a prendre lliçons.
El mestre Gibert va fer que anés a Manresa amb el mestre Miquel Blanch. Però va venir la guerra, i van matar al mestre Blanch. Durant la guerra no vaig fer altre cosa que tocar per mi i tenia molta facilitat per fer música. Després vaig estudiar amb Ester Oliveras de Castellbell i el Vilar i amb Blanca Morera de Manresa. Posteriorment vaig anar al Conservatori de Barcelona a fer els estudis superiors. Els anys que vaig estar a Capitania em van donar moltes facilitats i vaig poder continuar estudiant música.
Quan vau tornar aquí ja vau cantar a l’Orfeó la Formiga?
- Si. Després de la guerra és quan va tornar a venir el mestre Gibert a Castellbell i va agafar la direcció de l’Orfeó la Formiga. Jo vaig ser sempre el seu deixeble. I com que ell tenia problemes de salut ben aviat ja vaig començar a fer de sots-director. Vaig ser-ne a partir del 1940 i fins el 1952 en que em van nomenar director.
Com es passa del nom d’Orfeó la Formiga al de Capella de Música Burés?
- Al mestre Gibert no li agradava el nom i el va canviar.
Parleu-nos de la vida i la relació amb la música a la Colònia Burés
- El meu pare era el que s’encarregava de l’hort de la fàbrica i cada dia havia de portar la verdura fresca als amos, però s’afanyava molt a fer la feina i dedicava la resta d’hores a la música. Era molt bon pianista –aquest és encara el seu piano-, però va morir molt jove a causa de tifus. Pel meu pare els Burés, els amos de la colònia, van fer venir molts bon metges però no hi havia res a fer. Molt bé el van tractar. I tal com he dit abans ell va fundar l’Orfeó l’any 1915.
Un tema destacat i curiós era, que per tenir dret a un habitatge a la colònia, s’havia de cantar a l’Orfeó i després a la Capella, tant si tenien veu com no.
Jo vaig continuar vivint aquí i, a pesar de molts problemes, volia estudiar i dedicar-me només a la música, però abans només de la música no es podia viure. Vaig entrar treballar al despatx de la fàbrica. Jo m’encarregava de fer els setmanals. La part administrativa es va tecnificar ben aviat i ja vaig aconseguir tenir un ordinador. Per anar a Barcelona a estudiar música, m’havia de llevar a les 5 del matí per fer primer la feina de despatx i poder plegar abans, i dia si dia no, agafar el tren de les 2 del migdia. Els amos em pagaven el tren, ja que em donaven un sobre a més de la setmanada per a què anés a estudiar. Em van ajudar molt i estaven molts contents amb mi.
(a diaris dels anys 50 i 60 hi ha referències a la Capella i la Colònia Burés, que el primer el deixem en l’idioma en que va ser escrit: “Sus componentes son casi todos obreros de la industria textil, que dedican sus horas libres, tras una jornada de fecundo trabajo, al deleite espiritual del arte polifònico” (Correo Catalán 28 d’agost de 1962). També la premsa suïssa parlava de la Capella després dels concerts l’any 1965 i la presentava dient que “és una coral mixta formada per empleats i treballadors de diverses edats d’una gran indústria tèxtil (Industrias Burés)”)
Quan vau passar a ser el director de la Capella?
L’any 1952, el dia 11 de març, després que morís el mestre Gibert. I la vaig dirigir durant 35 anys.
Quines novetats hi vau introduir?
- A la Capella hi havia diferents seccions. Vaig donar molta importància a la Secció d’Infants. És molt important la seva formació. Jo també vaig ensenyar música en diverses escoles del país i tinc publicats els llibres Música per a infants i Contes musicats.
A més em vaig adonar que les noies que feien els ballets als dotze o tretze anys s’esfumaven de l’entitat i vam crear la “Secció de Rítmica i Plàstica” i els vaig fer veure que podien fer ballet en el que anomenàvem fantasies coreogràfiques però que, a més, havien de cantar a la Capella; d’aquestes noies n’hi ha que encara canten amb mi en un cor parroquial que dirigeixo.
Fèieu moltes activitats i concerts?
- Si. Depenia dels anys, però a mi mai m’ha fet mandra d’assajar –la Capella ho fèiem dos o tres cops per setmana- ni fer decorats per les coreografies. A més de les activitats al nostre local vàrem actuar a moltes poblacions de la rodalia i la comarca, però també recordo concerts a Barcelona, Cornellà, Granollers, Igualada, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès,....i moltes altres poblacions. També vàrem actuar a Ràdio Barcelona, i a TVE a Barcelona. També vàrem enregistrar discs.
(l’any 1970 la Capella va enregistrar 4 discs: “Salms” del Pare Miguel Manzano, que l’any abans havien estrenat, “El Senyor és la meva força” i “Adviento y Liberación” del Pare Espinosa i “Nadal: Llum i Misteri” del propi Francesc Vila. L’any 1971 van enregistrar un nou disc del Pare Espinosa: “Madre Nuestra”. El 1973 van enregistrar una cassette amb Nadales que va editar “Industrias Burés, S.A. i que es titulava “Feliz ¡Navidad!”)
L’any 1956 és molt important per la Capella. Per què?
- Vàrem sortir de Catalunya per primera vegada: Va ser per participar al IV Concorso Polifonico Internazionale “Guido d’Arezzo” del 23 al 26 d’agost. Vam ser dels primers a anar-hi junt amb el Cor Madrigal i la Coral Sant Jordi. L’any 1962 hi vàrem tornar i de cinquanta-tres cors vàrem quedar els desens, i en la categoria de cançons populars, els segons. Tenim una carta de Lluís M. Millet que ens felicitava per aquesta participació.
(D’aquesta segona participació sortí al “Correo Catalán” una crònica on entre altres coses dèia: “...la polifonia española se hallaba representada además por un coro catalán muy bueno, que ha llamado mucho la atención de los críticos por sus grandes posibilidades artísticas....””...y los grandes aplausos del público de Arezzo.....parecían rubricar el entusiasmo y los sacrificios de los simpáticos cantores del maestro Vila)
Per les fotografies d’Arezzo, veig que cantàveu sense partitura..
- Si, cantàvem sense partitura, no en tenien ni per assajar. Els feia aprendre les cançons de memòria ja que els cantaires no sabien música i així posaven més atenció, també amb les lletres ja que és molt important la dicció per donar a les lletres de les cançons la importància que tenen. Fins i tot això de cantar sense partitura amb tota l’atenció dels cantaires en el director va sobtar a en Manuel Cabero una vegada que va dirigir la Capella.
I això només va ser el principi de moltes gires per diferents països....tot i les dificultats que això suposava pels anys de què estem parlant...
- Si. Vàrem visitar molts països al llarg dels anys que vaig dirigir la Capella.
(de publicacions de la Capella, i com a exemple d’aquesta activitat, n’hem extret les següents dades: concerts a Madrid i Sigüenza l’agost de 1958; del 18 al 27 d’agost de 1959 van actuar a Mallorca amb diversos concerts; l’any 1961 a San Sebastián, Santander i Burgos; el 1965 van fer un viatge a Suïssa amb concerts a Rorschach, Flawil, Diepoldsau, Heiden i Heerbrugg; l’any 1970 hi varen tornar actuant a Zuric; el 1971 anaren a Holanda, actuant a Gensdrinsgen, Ulft, Zeddam i Doetimchen. L’any 1973 la gira va ser per Txecoslovàquia i Alemanya amb concerts a Forchheim i Ebrach; el 1975 van anar a França i Itàlia actuant a Montauroux, Cannes, Grasse, Ranica, Spilimbergo, Passariano, Aviano, Piancavallo; l’any 1977 van anar a Polònia amb concerts a Varsòvia, Torún i Gdansk;.....)
Parleu-nos del què penseu de les activitats col•lectives i de si hi participàveu amb la Capella
- Sempre he cregut que són molt necessàries i que van molt bé per les entitats i els cantaires Des de la participació el 12 d’octubre de 1956 a la Romeria d’Orfeons a Montserrat, vàrem assistir a totes les activitats que s’anaren organitzant: Dies Internacionals de Cant Coral de Barcelona, Aplecs Santa Cecília, homenatge a Lluís Millet, Trobades de Corals i Orfeons del Bages-Berguedà, 75è aniversari del F.C.Barcelona, Aplec Pau Casals a Vilafranca del Penedès,.... Jo hi vaig dirigir obres en alguns d’aquests actes. També vàrem participar en alguns concursos, a més del d’Arezzo: és una manera de donar a conèixer el cor en altres contrades. Vàrem anar a Torrevieja i a Sagunto.
(pel que fa al “Dia Internacional del Cant Coral de Barcelona”, la Capella de Música va participar-hi en la primera edició l’any 1964 i posteriorment en nombroses edicions i en Francesc Vila va ser durant molts anys de la Comissió organitzadora)
Quin concert recordeu com a més especial ?
- El del celebració dels cinquanta anys de la Capella. Va ser el 16 de maig de 1965. Al matí es va fer una Missa a la plaça del Burés, després un dinar amb tots els cantaires de les corals participants; érem més de 300 persones i es va fer en una nau de la fàbrica. A la tarda hi va haver un concert amb la participació de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l’Orfeó Lleidatà, i la Capella. Recordo els seus directors Oriol Martorell, Manuel Cabero i Lluís Virgili aquí a casa tot esperant el dinar i parlant de molts temes, del Dia Internacional de Cant Coral,....
A més de la Capella de Música Burés, vàreu dirigir altres cors?
- Havia dirigit també el Cor de Sant Josep de Manresa, el Chor Montserratí de Montserrat, i l’Orquestra de la Passió d’Olesa.
(El Chor Montserratí va ser impulsat, i dirigit durant 12 anys, pel propi Francesc Vila i estava format per treballadors del santuari. En paraules del Pare Cassià M.Just, quan era abat de Montserrat, en Francesc Vila va obtenir que aquest conjunt vocal no solament fos una entitat inseparable de Montserrat, sinó que representés per a cada un dels seus cantors una il•lusió, una grata col•laboració, un esperat esbarjo, una ocasió de comunicació i formació humanes).
Com va començar el Festival Catalunya Centre?
- Aquí a Castellbell vàrem començar a fer venir algunes de les corals que anaven a Barcelona per participar al Dia Internacional de Cant Coral. Al cap d’uns anys, potser vuit o nou, van venir a parlar amb nosaltres els de Puig-reig i vam decidir d’organitzar junts un Festival. I ja se n’han fet 29 edicions!
Fins aquí hem parlat, potser, de la part que la gent coneix menys de la vostra vida relacionada amb el cant coral. Passem ara a la faceta de compositor. Quan i per què comenceu a composar?
- Sempre vaig tenir molta facilitat per fer música, i pel que fa a les composicions corals va ser una necessitat. Com que a la Capella ja he dit que hi entraven a cantar tots els treballadors, tinguessin veu o no, es necessitaven obres depenen dels cantaires que hi havia. Vaig anar composant molt per adaptar les obres als cantaires. La majoria eren peces breus. Després també per anar renovant els repertoris, posteriorment ja he anat composant obres més complexes i encara estic composant; tinc més de dues-centes peces escrites. Algunes de les obres ja han estat reeditades i també traduïdes a altres llengües.
Quina és la primera composició?
- Vaig escriure una peça, un vals per piano.
I la primera obra coral?
- La primera peça coral és una peça breu, repetitiva, que es titula Missatge, després una altra que es diu Oh, qui fos el rossinyol!. En Ramon Estrada ha estat recopilant totes les meves composicions.
De totes les obres, quina és la vostra preferida?
- T’he mirat.
Teniu vàries obres premiades?
- Si varis cànons infantils i una havanera: Alborada.
La cançó vostra que més es canta és Senyor Sant Jordi; com va néixer?
- Un diumenge a la tarda va venir aquí a casa un cantaire de la coral Sant Jordi. Venia de Montserrat i allà va llegir el vers de Salvador Espriu i em va demanar que la musiqués per portar-la a la Coral Sant Jordi.
I Nadal, Llum i Misteri?
- Nadal, llum i misteri va venir d’una nadala escrita per Mn. Joan Farràs. Era molt bonica i em va agradar molt: li vaig posar música, i això vaig anar fent amb la de cada any i al cap dels anys va estar sencera la cantata. He fet moltes composicions sobre lletres d’ell. Ara Mn. Farràs ha fet un llibre on hi ha cinquanta cançons amb lletra d’ell.
Heu fet obres per encàrrec?
- Algunes, per exemple la cantata Balsareny, 1000 anys.
Quina és l’última composició?
- Alícia.
I per acabar, representa el cant coral i com veieu la realitat coral?
- Per a mi el cant coral ho és tot. Jo que també toco el piano veig que aquest és una ajuda, però el cant coral surt de dins i és la millor manera d’expressar la música. Jo l’estimo molt. Pel que fa a la situació actual, crec que el cant coral està molt arrelat al nostre país: hi ha moltes corals, cada cop els cantaires tenen més formació i des de la Fcec esteu fent una feina molt important. Alguns dels cors que he escoltat en els concerts del Catalunya Coral m’han impressionat.
-
No hay comentarios:
Publicar un comentario