Tècnicament, la supercasa del Carib no és de la ministra de Defensa, Carme Chacón, sinó del seu marit perquè estan casats en règim de separació de béns. Però tant se val perquè, en la mesura que li permetin les seves activitats oficials, no crec que la gaudeixin per separat.
El mateix dia que La Gaceta revelava l'existència d'aquesta segona residència -el marit també va tenir càrrec oficial: Secretari d'Estat de Comunicació-, El País informava que l'exprimer ministre britànic, Tony Blair, havia comprat una nova casa a Londres perquè la seva filla Kathryn, de 22 anys, pogués estudiar-hi.
La residència en qüestió és un dúplex de tres habitacions pel que ha pagat, al comptat, 1,2 milions d'euros. Però el que més em va sorprendre és que és la novena casa adquirida per la família Blair, que té propietats per valor de 18 milions. Blair, potser convé recordar-ho, era laborista.
El passat mes de novembre vam publicar a e-notícies la quinzena de càrrecs oficials de la dona del president de la Generalitat, Annar Hernández. Uns dies després, El País revelava també -això sí: amb lletra petita- que l'any 2008 havia guanyat més de 94.000 euros per les seves responsabiltiats a la Diputació de Barcelona, governada pel mateix partit que el seu marit, més 33.000 per dietes.
Potser arran d'aquestes informacions l'autor de Descobrint Montilla, Gabriel Pernau li pregunta a la primera dama en aquest llibre: "I de propietats, en tenen? Hi ha alguna cosa de cert en el comentari que m'ha arribat referent al patrimoni que suposadament haurien acumulat els darrers anys?".
"Per favor!", s'exclama Anna Hernández. "Mira: jo només tinc una casa, no tinc res més, en absolut; ni m'ho podria comprar ni m'ho compraria". "Trobo que tenir segona residència -segueix- és una barbaritat, perquè l'has de cuidar, l'has de mantenir, sempres has d'anar al mateix lloc..."
"Si tenim aquesta casa -afegeix- és perquè vam vendre la meva. No tenim res més, pots mirar-ho on sigui. I tinc un cotxe de fa deu anys que no penso canviar perquè va la mar de bé. L'únic que tenim són deutes". Per si de cas, el matrimoni Montilla deu practicar també la separació de béns perquè en la biografia a la web del PSC, el president deixa clar que viu "a casa de l'Anna".
Un altre exemple del concepte d'austeritat que tenen els progres és el de la parella Joan Saura-Imma Mayol. Com recordaran la llavors candidat d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona es va declarar “antisistema” en unes declaracions a quatre mesos de les darreres eleccions municipals que van aixecar polseguera.
La reacció d'alguna premsa va ser fulminant. L’ABC es va afanyar a recordar que la parella Saura-Mayol -amb àtic al barri de Gràcia i apartament al Port de la Selva- guanya “un salario base de 224.800 euros”. El Mundo encara va filar més prim i va desvelar que el sou de la tinent d'alcalde antisistema era "de entre 95.280 y 105.400 euros anuales".
També m'ha sorprés el patrimoni del president del Congrés, el socialista José Bono. La família Bono, com va publicar El País el passat 10 de maig, va declarar el 2008 uns ingressos de més d’1,2 milions d’euros. El matrimoni -ara en procés de divorci- té dotze propietats immobliàries i una hípica a Toledo. La dona i una de les seves filles administren també sis joieries Tous en règim de franquícia.
Però el que més em va cridar l’atenció -a més que Planeta li pagui 750.000 euros per les seves memòries- van ser les declaracions del propi Bono: “¿por qué no se puede tener este patrimonio si se ha ganado honradamente?”. Té raó, però jo també treballo honradament -tot i que no sóc del PSOE- i no declaro uns ingressos familiars d’1,2 milions d’euros en un any.
Finalment, potser recordar el cas de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, que vivia al Turó Park. Viure en aquesta barri barceloní no és pecat -tampoc que jugui a golf a Sant Cugat- però és ben curiós que un alcalde no només no visqui al seu municipi -Montilla vivia a Sant Just Desvern i Royes a Matedepera- sinó que a més ho faci en una de les zones més exclusives de Barcelona.
Una persona propera al matrimoni Barroso-Chacón em recordava aquest dilluns que els del PP també tenen propietats i que aquestes no surten a La Gaceta, el diari de dreta dura que ha tret el tema. Però aquest és el problema: els del PP mai han amagat que són de dretes i els del PSOE es vanten de ser d'esquerres. Algú hauria urgentment de canviar-li el nom al PSOE i eliminar, com a mínim, les sigles del mig: les que corresponen a Socialista i a Obrero. Si Pablo Iglesias aixequés el cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario