una llarga història de corrupció i 'trapis'

per no al pla caufec
Email: paremoselcaufec (nospam) rusc.net
Telèfon: 685 269 787
El pla Caufec està marcat des dels inicis per la manca de transparència i les jugades per l'esquena
>La corrupció es vesteix de seda

Els diners en joc són molts i la cobdícia de persones sense escrúpols supera la ficció. Aquesta és només la punta de l'iceberg que coneixem malgrat la desinformació i l'ocultació.
>Antecedents

El 1985, la Corporació Metropolitana de Barcelona proposa la construcció d'un pàrquing metropolità als terrenys del motocross (7 ha).
L'incipient ajuntament de llavors es nega rotundament pels problemes que suposaria per Esplugues en uns terrenys catalogats com a zona verda.
Llavors es deia que això augmentaria les servituds respecte Barcelona doncs unes zones per l'oci quedarien com a grans taques d'asfalt. Això va ser abans de veure els terrenys com un veritable negoci... quins anys!!
>>Inicis del projecte i Port Aventura

L'origen del pla Caufec prové de l'encàrrec a tres directius de Fecsa de treure l'empresa de la crisi a partir de 1987. Aquests veuen els terrenys de Finestrelles i pensen en el soterrament com a font d'ingressos (a esquenes del president del moment).
Després, la Generalitat necessita inversions per construir Port Aventura. Fecsa s'ofereix a invertir a canvi de la modificació del PGM que suposa el pla Caufec.
Així, Fecsa comença els contactes per fer-se amb el 30% de la societat que impulsa Port Aventura (llavors Tibigardens). El projecte passa d'escàndol en escàndol, sempre amb l'aval de la Generalitat, i amb el conegut financer Javier de la Rosa desviant milions al seu compte personal.
Els tres directius de Fecsa veuen la possibilitat d'un gran negoci amb l'excusa de soterrar les línies elèctriques. Fins i tot creen una empresa a títol personal (Profesa) que s'integra dins Caufec S.A. i formen part de la direcció. Un d'ells era Juan Vives, advocat de Mariano Rubio (corrupte ex governador del Banco de España...).
>Caufec S.A.

L'abril'91 es forma Caufec S.A. El projecte inicial està gestionat per Fecsa, Financiere Esplugas (filial de la francesa Cauval) i Profesa.
>Compra de terrenys El 1992, els terrenys són valorats en 1.194 M ptes, quan dos anys abans la pròpia Fecsa el fixa en 480 M ptes.
Comença la carrera per comprar terrenys dins el sector. En aquell moment, l'arquitecte de l'ajuntament d'Esplugues Vaccaro i el regidor del P$OE a El Prat José Fernández (numero 2 del partit al municipi durant molts anys) formen part de la Junta de Compensació que gestiona el futur de les 37 finques diferents (expropiacions, incorporacions al negoci, compra-venda...).
Caufec assegura tenir el 75% de les finques, mentre al registre de la propietat d'Esplugues no hi havia cap al seu nom.
El 1992, Caufec afirma haver pagat 2.800 M ptes per diferents parcel•les dins el sector afectat. La realitat era que aquestes compres figuren al registre a nom de terceres societats que poc després no existien o no eren localitzables al domicili social.
En canvi, moltes finques apareixen registrades a nom de la familia March de Ses Illes, banquers que finançen la dictadura franquista. Estranyes expropiacions per construir les torres elèctriques.
Pel camí, Caufec necessita comprar terrenys del sector sud. Una sospita apunta a que el regidor Fernández (El Prat-P$OE) porta a les families gitanes que s'instal•len al càmping Barcino.
L'objectiu encobert: crear mal ambient amb els propietaris del costat per comprar les cases a preu inferior. D'on vénen aquestes famílies és encara un enigma que l'equip de govern s'ha negat a respondre públicament a plens municipals.
>Entre altres curiositats, a l'acta de constitució de Caufec, el nom de Juan Vives Rodriguez de Hinojosa apareix dues vegades amb 2 dni's diferents i 2 identitats diferents (...): aquest personatge és el secretari de la societat. Firmant els documents només apareix un sol Juan Vives sense especificar quin dels dos(...).
Massa coincidències?

>Antonio Maria de Anzizu Furest és procurador dels tribunals i de CAUFEC S.A. S'encarrega dels tràmits del contenciós interposat per les AA.VV.
> Anzizu representà a l'ex alcalde Toni Pérez en el judici que el condemna per prevaricació el març'98.
> El setembre'98 forma part de l'equip de procuradors de Promociones Ruve, constructora amb vincles amb el P$C.
Intents de frenar l'oposició: Miquel Roa

L'arquitecte Miquel Roa es reuneix amb la Coordinadora d'AAVV ja aprovat el projecte, l'any 2002. Es presenta com a mediador entre ajuntament i Coordinadora amb l'objectiu encobert de fer retirar el contenciós de juny'01.
Proposa solucions de vialitat com la creació d'un túnel sota l'autopista que comuniqués Finestrelles i Can Vidalet. Així, el 5.febrer.02 la Coordinadora d'AAVV suspèn el procés del contenciós per facilitar una alternativa consensuada. Aquest és un pas de bona voluntat doncs la Sacresa deia que reconsideraria substancialment el projecte. La posició de l'arquitecte Roa era "trobar punts en comú".
El final d'aquest intent de neutralitzar l'oposició acaba quan el totpoderós gerent de l'ajuntament Enric Giner assegura que els 234.000 m2 són innegociables. Un temps després la Coordinadora continua la tramitació del contenciós-administratiu (8.nov.02).
La realitat és que el nom de Miquel Roa apareix als plànols del pla Caufec com un arquitecte del projecte...
>>L'arquitecte Miquel Roa ha edificat a peu de tramvia a Esplugues i Cornellà. Promou la descatalogació de les casetes Pons per dissenyar l'edifici on després té el despatx. És arquitecte d'algunes obres de Promociones Ruve a Sant Feliu de Llobregat i implicat a diverses promocions urbanístiques a Esplugues. Ha dissenyat el projecte de Mas Lluhí per a construir a la Collserola santjusenca.
Roa ha defensat el tramvia i és molt proper al govern local. Considerat especialista en resoldre conflictes entre ajuntament i Generalitat. Membre destacat de Ciutadans pel Canvi, es va presentar a les llistes del P$C les darreres eleccions a la Generalitat.
Herència de Pérez

L'ex alcalde Antoni Pérez és l'ideòleg de la política urbanística especulativa de l'ajuntament que afavoreix a les constructores. Pérez agafa el control de la regidoria d'urbanisme a partir de 1983 col•locant a unes altres persones com a resresponsables.
Des de llavors, la política urbanística s'apropa a les empreses constructores aprovant la majoria de projectes sol•licitats. El pla Caufec és una herència de Pérez doncs va ser un dels grans impulsors.
Gens estrany si veiem el seu historial: tramvia, Can Hospital, La Rajoleta, Torrent d'en Farré, Sant Llorenç, Promociones Ruve, casetes Pons, etc.
Però el que està clar és que hi ha gent que porta massa anys a l'ombra sense conseqüències polítiques. La regidora Maribel Fernández és responsable d'urbanisme des de 1987.
Recordem que el 1998 Pérez va marxar de l'ajuntament amb sentència judicial per prevaricació i el va substituir l'actual Palacín. A les fotos i llistes electorals apareixen les mateixes persones, s'actua de la mateixa forma, es beneficia a les mateixes empreses... però diuen que han canviat!
incendis a sant pere màrtir

*any>hectàrees cremades>focus>... *91>20ha>crtra Les Aigües cap a Finestrelles>2 focus provocats *94>2ha>Les Aigües>desconegut *04>furgoneta incendiada> provocat>dins els terrenys del pla Caufec *05>2,5ha>Font de la Senyora> provocat
> Familia Sanahuja-SACRESA: un exemple de voracitat immobiliària i especulació salvatge

Sacresa és una empresa desconeguda per la gent, però no pel món immobiliari on és tot un referent. El grup es crea el 1989 procedent de l'empresa-familia Sanahuja iniciada als 70. El president, Román Sanahuja, porta 50 anys consolidant un imperi dins el mercat immobiliari. Una de les primeres fortunes va ser amb els pisos amb aluminosi del Turó de la Peira fets a una antiga zona verda a la dècada dels 50.
>Especialització

En poc més de 10 anys, Sacresa ha passat de ser una promotora de conjunts residencials a convertir-se en una de las principals immobiliàries de l'estat espanyol amb edificis d'oficines, naus industrials i centres d'oci i comerç. En aquest últim segment és on la empresa ha redoblat els seus esforços.
Òbviament, el pla Caufec inclou un centre comercial que seria el més gran de la vessant nord de Barcelona. Sacresa també té en marxa els projectes de l'antiga plaça de bous Les Arenes, la ciutat del bàsquet a Badalona o Porte des Neiges als Pirineus.
>Les ruïnes de l'habitat integral

Sacresa defensa un concepte de vivenda anomenat 'habitat integral'. Es tracta de conjunts residencials per a que els habitants no es moguin del seu entorn amb totes les facilitats, comoditats i serveis (piscines, zones verdes, vigilància permanent, botigues, cinemes, etc.). Dintre d'aquesta integralitat no existeix cap equipament mèdic ni escolar ni d'ús social. El pla Caufec compta amb una escola que ja existeix, l'Isabel de Villena.
Segons l'empresa respon a una voluntat de qualitat i satisfacció del client. Això és el que volen construir a la muntanya de Sant Pere Màrtir. Segons l'empresa, els factors que més tenen en compte són l'entorn, el paisatge, els accessos, les comunicacions i les infraestructures. Precisament allò que més mancaria si el pla Caufec fos una realitat: l'entorn verd cimentat, el col•lapse circulatori dels que marcaran època, el paisatge nul amb les dues torres. Com s'integra el ciment amb la muntanya?
>Pressió a les administracions

Sembla que les administracions no escolten igual al senyor Román Sanahuja que a associacions veïnals o de comerciants.
Malgrat el desorbitat negoci que fan les immobiliàries, encara demanen millores fiscals com la supressió d'impostos. Sacresa pressiona a les administracions i no té cap problema en afirmar que està en contacte amb les administracions catalana i valenciana per intercanviar propostes que permetin que fer vivendes protegides sigui rendible. La principal demanda del sector és que s'alliberi sòl a preus més baixos. Sacresa adverteix que sense el concurs de l'empresa privada no serà possible complir els compromisos electorals de vivenda social.
El president de Seopan, associa¬ció de grans constructores, demana al govern de Madrid que la seva política se centri en el "menor intervencionismo de las administraciones". El mateix dia i diari (El País, 4.feb.05), la mateixa persona: "Los empresarios del sector urgen a Fomento a poner en marcha inversiones pendientes por 3.800 millones". L'intervencionisme interessa ara sí, ara no...
>Projectes de Sacresa

Els projectes de Sacresa es caracteritzen per la seva desproporcionalitat i recerca d'allò arquitectònicament exclusiu i espectacular. El seu projecte més conegut és l'Illa Diagonal de Barcelona, la gran icona del seu èxit.
Algunes de les darreres promocions en venda de pisos de Sacresa són a Santa Perpètua, Sabadell, Sant Cugat, Tarragona. Ja venuts: a Sarrià, Viladecans, Mollet, Mataró, Esplugues, Sant Cugat. Quatre promocions residencials a Marbella, dues a València. A Madrid: pisos a Alcorcón, Getafe i dues promocions a San José de Valderas, una venuda a Coslada i el projecte de futur a Vicálvaro. Els centres comercials en curs són: Centre Lúdic-Comercial BDN Màgic a Badalona, Les Arenes i el complexe Bahosa (una zona comercial i hotelera al costat de l'Illa). En un futur: a Manresa, Viladecans i l'hotel Vela. Les oficines: a Badalona, Sabadell i la City Metropolitana.
Alguns d'ells tenen molta oposició veïnal i social. Altres destaquen per l'agressió al medi ambient que suposen. Cap d'ells és frenat per administracions o tribunals. L'únic interès que hi al darrera és l'enriquiment d'una sola família al preu que sigui.
Actuacions de Sacresa a Esplugues

>La Rajoleta Metrovacesa (14,5% Sacresa) ven pisos de 5000 euros/m2 (60-70 milions ptes) en uns terrenys expropiats per fer el nou ajuntament: La Rajoleta. Començant les obres descobreixen els forns de la famosa fàbrica i venen els terrenys a la 'immobiliària més gran de l'estat espanyol'. L'ajuntament especula amb el patrimoni històric per construir vivendes exclusives. La regidora d'urbanisme Maribel Fernández declara que no volia que aquells pisos fossin de protecció oficial pel tipus de gent que hi podria viure.
>Can Hospital

Sacresa construeix 110 vivendes a Can Hospital (l'anomenada Diagonal d'Or). Gràcies a unes maniobres entre l'ajuntament i Hewlett-Packard, aquesta compra els terrenys enganyant a la propietària. L'ajuntament canvia dues vegades el seu ús i H-P ho ven a Sacresa, possibilitant la destrucció de l'única reserva ecològica de mig mont al Baix Llobregat. Amb la modificació del PGM, H-P guanya 10 vegades el que va pagar pels terrenys. Sacresa comença a vendre el 1998 els pisos per 46 milions ptes mentre talava il•legalment arbres centenaris.
Això succeeix a finals dels 90, quan s'aprova el pla Caufec. L'època gloriosa de l'ex alcalde Antoni Pérez com a 'maximus especulatoris' acaba amb arbres únics. Tòrtores, merles, rossinyols o mussols no tornen mai més a la zona.
>Mercats municipals

Sacresa també apareix a la recent selecció d'empreses per desenvolupar el polèmic projecte de reforma dels mercats municipals. L'objectiu és fer pisos de lloguer per a gent gran i jove i incorporar un centre comercial sense consultar els paradistes. Els paradistes de Can Vidalet han interposat un contenciós-administratiu.
>Patrimoni

Gràcies al pla Caufec, el patrimoni històric que quedava dins el sector s'està perdent: Can Oliveres i Can Cases pateixen el deteriorament de l'especulació. Caufec va anar adquirint totes les finques de la carretera a cop de talonari però per un preu més barat del que la majoria de propietaris podrien haver aconseguit en una valoració més ajustada al preu de mercat.
Can Cases es va eliminar de l'únic lloc que evitava el seu enderrocament: el Catàleg Històric Municipal. El 3.febrer'04 la masia és enderrocada.
L'home que viu a Can Oliveres pateix una pressió molt forta per abandonar la masia. El cas ha passat pels tribunals i fins i tot l'ajuntament i Sacresa es podrien veure enmig d'un cas molt greu quan uns desconeguts van entrar a casa i van agredir aquest home després d'haver visitat un bon matí l'ajuntament per interessar-se pel procés.
>Càmping Barcino

La societat Caufec també provoca el desnonament de les famílies gitanes instal•lades al càmping Barcino d'Esplugues. Aquestes famílies podien haver estat portades per un home que va treballar amb el PSC a l'ajuntament d'El Prat. L'objectiu era crear un mal ambient amb els propietaris de les cases del costat per comprar-les a un preu inferior. D'on van venir aquestes famílies continua sent un enigma que l'equip de govern s'ha negat a respondre públicament en plens municipals. Aquest home vinculat al PSC portava els plànols del Caufec a l'ajuntament i es coneixia molt bé amb el primer arquitecte del projecte, Vaccaro. Aquest home havia estat arquitecte municipal de l'ajuntament d'El Prat. Ambdós acaben treballant a Sacresa.
Els Sanahuja ja estan aguantant massa. El pla Caufec es va vendre a Sacresa com el 'xollo' del mil•lenni. Però la família Sanahuja no comptava amb la càrrega financera d'aquests anys mantenint el projecte i reformulant-lo amb un procés judicial obert. Com mai complien les condicions que posava la Generalitat per arovar el pla, els tràmits s'han fet eterns.
>Les empreses del Caufec

Sacresa pretén construir la promoció immobiliària més important a Barcelona des de Diagonal Mar.
Sacresa adquireix la participació de Fecsa a Caufec (40%) per 38 milions d'euros quan la Generalitat aprova l'edificabilitat actual al març'01. La venda de tota la societat (incloent el 60% de Cauval) es xifra en 26.000 milions ptes (158 milions d'euros.
L'octubre'02 s'afegeixen al negoci ACS (president Real Madrid CF, 4,5%), Teyco (5%), la família Lara (Inversiones Hemisferio, 12,68%) i Indicesa (també de Sanahuja, 15%).
L'octubre'04, un dia abans de la plantada d'arbres als terrenys del motocross la familia Lara ven la seva participació a Sacresa. Teyco manté les seves accions i el grup de petites immobiliàries encapçalades per Indicesa té el 15% restant.
>>Moviments empresarials

A l'estat espanyol hi ha nombroses petites i mitjanes immobiliàries amb aspiracions de sortir a borsa i créixer a través de la compra de negoci. La participació més notable de Sacresa la trobem a la considerada 'immobiliària més gran de l'estat espanyol': Metrovacesa.
Sacresa té un 14,5% de la societat, essent l'accionista de referència i una de les principals responsables del que faci Metrovacesa. El 2003, Metrovacesa és el primer grup immobiliari de l'estat espanyol i un dels deu primers de la UE. La familia Sanahuja va apostar per la participació financera a empreses cotitzades a la borsa. Poc després compra un 6% de Parques Reunidos.
També controla moltes societats creades exclusivament per un projecte o dedicada a una branca concreta del seu negoci immobiliari. Té participació a un mínim de 19 societats (filials, de promocions de vivenda, d'inversió a la borsa, unions temporals i altres).
Roman Sanahuja té relació (president, vicepresident, soci, administrador, liquidador, conseller delegat, administrador únic) amb 48 empreses en actiu i 44 extingides: 92 empreses (47 S.A.+ 43 S.L + 2).
>boicot a l'illa: si vols dir-li a sacresa el que penses del pla caufec: avd.diagonal 567, 4º i 6º (edifici l'illa) sacresa@sacresa.com , telf 93 444 0220, fax: 93 444 0228

Mira també:
http://www.noalplacaufec.net