martes, 19 de mayo de 2009

Un veí de Riells i Viabrea no pot recuperar el seu fill de tres anys retingut a Mèxic



Un veí de Riells i Viabrea no pot recuperar el seu fill de tres anys retingut a Mèxic

21 Set 2008 @ 13:08 · Arxivat a Riells i Viabrea · 473 lectures

El veí de Riells i Viabrea Rafael Uriol fa més de 10 mesos que no pot veure el seu fill Pau, de 3 anys, que es troba retingut a Mèxic, assegura, en mans de la família de la seva recentment traspassada esposa. Uriol es va casar el 2002 amb Claudia Pérez, mexicana d'origen, amb la que es va establir a Riells i va tenir un fill, en Pau, nascut a Barcelona. L'any passat els metges van detectar un càncer a Pérez, motiu pel qual la parella va decidir, explica Uriol, marxar a l'octubre de vacances a Mèxic amb la família d'ella. Ell, explica, va haver de tornar el mes de novembre, per reincorporar-se a la seva feina, a l'oficina de Correus de Sant Celoni, mentre que ella va decidir quedar-se amb els seus familiars i el fill comú fins el dia de reis, pel gener d'enguany.

Segons Uriol, el mes de novembre la malaltia de la seva dona es va agreujar i va haver de ser ingressada a Mèxic després d'una taquicàrdia. Ell va tornar al país llatinoamericà aquell mateix mes per fer-se càrrec del seu fill, però va descobrir que el llibre de família i el passaport del nen havien desaparegut del lloc del domicili familiar on la seva dona els desava habitualment. La família, assegura, insistia que deixés el nen a Mèxic, assegurant que la seva companyia li feia més passable la malaltia a la mare.

"L'últim cop que vaig poder parlar per telèfon amb la meva dona va ser el 5 d'agost, pel seu aniversari", assegura Uriol, "i en tot aquest temps només m'han deixat parlar cinc vegades per telèfon amb el meu fill, tot i que la família de la meva dona tenen un locutori".

El 3 d'aquest mes, Uriol va tornar a Mèxic per estar amb la seva dona i el seu fill. "No eren a la casa familiar i em vaig instal·lar a un hotel amb la meva mare, que em va acompanyar", explica. A partir d'aquest punt va començar un seguit de despropòsits que fan sospitar a Uriol que la família de la dona es vol quedar amb el seu fill.

Una germana de Pérez el va informar, l'endemà de la seva arribada, que la seva dona havia mort a finals d'agost a causa de la malaltia, sense haver-lo informat en el moment del traspàs. A més, explica, em va dir que el meu fill estava amb l'àvia materna a una residència de "retir espiritual", però que tornarien el dissabte.

Mentrestant, explica Uriol, va anar a buscar el certificat de defunció de la seva dona i, en obtenir-lo, va comprovar que havia estat falsificat, ja que a l'estat civil no s'havia especificat que estava casada amb Uriol. Dissabte, Uriol i la seva mare van esperar fins a les 11 de la nit davant del domicili familiar de Pérez, sense que aparegués el seu fill. La família li va assegurar que el veuria el dimarts següent, data en què havia de retornar a Riells. Tampoc aquell dia va poder tenir cap contacte amb ell.

Uriol va contactar aleshores amb l'Ambaixada espanyola a Mèxic, que l'única ajuda que li va oferir, explica, va ser garantir-li que quan portés el seu fill a les oficines li tornarien a tramitar el passaport perquè pugués sortir del país. L'home també va demanar, mentrestant, l'acta de matrimoni per demostrar que es va casar amb Pérez a Mèxic ara fa sis anys. Durant els tràmits que va fer al registre va ser quan va descobrir que 10 dies abans de la mort de la seva dona, s'havien fet els tràmits per donar d'alta al seu fill de la nacionalitat mexicana. "Es volen quedar el meu fill i no me'l volen donar", explica Uriol, que assegura que les úniques ajudes que va rebre van ser dels funcionaris del registre que el van alertar que la família de la dona "actuava amb mala fe".

Després del seu retorn a Riells, el 10 de setembre, sense haver pogut recuperar el seu fill, ha trucat en diverses ocasions al domicili familiar de la dona "però ningú m'agafa el telèfon o, si ho fan, em tornen a penjar". Assessorat per un advocat, Uriol havia d'interposar avui tres denúncies, una als Mossos d'Esquadra, una al Cosulat de Mèxic a Barcelona i una tercera a l'Ambaixada espanyola a Mèxic.

"Ara com ara sóc l'únic tutor legal del meu fill", recorda, "i ja porto 10 mesos sense veure'l". Pau Uriol havia de començar, dilluns, les classes a l'escola de Riells, on el seu pare el va matricular. Ara espera que els tràmits vagin ràpid. "La ràbia que sento és el que em dóna forces per continuar",

No hay comentarios: