Opinió. Francesc Canosa
 01/06/2013
Gintonicocràcia 
"El problema és que una alcaldessa ha de recórrer a dir que té un somni apel·lant a Martin Luther King, i potser ni sap que el lema que va guiar la vida d’un home de l’Hospitalet com Janés va ser 'Estimo els que volen l’impossible'"
Francesc Canosa
 Ens van regalar els Reixos una ouija amb wifi. I el meu gat i jo, mira, ves, xerrant nit i dia amb qualsevol esperit que trobem de guàrdia. L’altre dia la vam fer petar amb l’actriu Heather O’Rourke. Sí, home sí, és la xiqueta que es comunica amb els esperits per la televisió a la peli Poltergeist. Diu: “Ja estan aquí....”. I la noia no tenia massa conversa, perquè només tornava a repetir això: “Ja estan aquí...”. Ai, la mort juga amb les cartes marcades. I sí... ja estan aquí.
Ja vam avisar. Un dia vindrà Felipe González, Guerra, Aznar, Naranjito, Espinete... Ja vénen. Aquesta setmana Guerra, Herrero de Miñón, Rubalcaba..... Ben torrats, a veure qui la diu més grossa. Guerra que està més a gust que mai amb el seu vestit etern de rèptil; Herrero de Miñón, que mai sabrem si és molt espavilat, o totxo i mig; i Rubalcaba sempre intentant vendre banyadors a un esquimal. Sí, xiquets, això és Espanya. Nosaltres no és que donem per massa, això també és veritat, però lo seu és de traca i mocador d’espart. Ara bé, és igual si senten Guerra, Herrero de Miñón o Rubalcaba: tots admeten, per primer cop, que tenen un problema. Primer pas, germans. Endavant.
El tema s’ha destapat aquesta setmana al Congrés. Es veu que algú va començar a obrir armaris i va veure que ses senyories tenen a la seva disposició més d’una setantena de licors diferents a preus de happy hour. Felicitats, estem davant de la primera socialització de l’alcohol pagada per tots. Visca la Gintonicocràcia! Kubatas pa los paraos! Vodka als biberons! Però, precaució, amic conductor: vigili què beu. Ja va advertir Josep Pla que el conyac espanyol va matar més gent que la Primera Guerra Mundial. Tingueu cura. Mireu que provoca l’alcohol: Trastorns físics: en fetge (cirrosi hepàtica) pàncrees, gastrointestinals, cardiocirculatoris, hematològics i metabòlics.

Trastorns de conducta: violència, ansietat, absentisme laboral, marginació de la societat. Síndrome d'abstinència: tremolor, intranquil•litat, delírium trèmens. I no és això lo que li passa a Espanya? País políticament, econòmicament, socialment, culturalment, alcoholitzat. Hola, em dic Espanya i sóc alcohòlica. Hola, Espanya. Molt bé, molt bé: primer pas admetre que tens un problema. Segona pas: t’has de curar aquesta dependència física i psíquica de l’alcohol. Clar que sí, independència. T’has d’independitzar de Catalunya.

Això també passa a casa nostra. Núria Marín, l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet també reconeix que té un problema. Sobretot perquè ja està admetent que farem consulta i tal i qual. Això, filleta, independència. Però sobretot coherència i honestedat. Anem a pams perquè ara sucarem l’ou ferrat. Marín explica al seu web que va néixer el 1963, el mateix any que Martin Luther King va fer el discurs “I have a dream” (“Tinc un somni”). I ara bé lo divertit. Ens diu la Nuri: “El meu somni és tan noble com el de Luther King: que tots els homes i totes les dones, independentment de la seva procedència, puguin coexistir harmoniosament com a iguals. El meu somni, pel qual treballo amb la màxima dedicació, il•lusió i entusiasme és fer un L’Hospitalet millor, on tots els habitants tinguin les mateixes oportunitats i un futur ple d’esperança per a ells i, sobretot, per als seus fills”. Clap, clap…. Per això Núria Marín ha pactat amb el PP i… Plataforma Per Catalunya per impedir la consulta. Com tothom sap l’ideari de Plataforma per Catalunya i el somni de Martin Luther King són bessons. Vaja, i el PP, cosí germà.
Jo sí que t’explicaré una cosa Marín. Vota que NO a la consulta, o fot un xurro a l’urna, o una arengada, però per això la volem fer: perquè tothom voti el que cregui. Ara bé, és tant lamentable que l’alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya tingui el software del moble bar del Congrés dels Diputats i no el del seu país... Per què et penses que volem votar? Per què et penses que volem ser reconeguts com a país lliure? La resposta la tens a la teva pròpia ciutat. L’Hospitalet de Llobregat, que a principis de segle tenia quatre mil habitants i ara més de dos-cents seixanta mil. El poble de casetes de plantes baixes a la ciutat de cementiris de formigó. El poble (hi va néixer el 1913) de l’escriptor, i un dels editors més valuosos d’aquesta país, Josep Janés, ja en temps de la República i després a la postguerra (Plaza&Janés) a... Celestino Corbacho.
L’Hospitalet, mostra de poble que acull a tothom perquè després se’ns acusi als catalans de racistes, insolidaris, estafadors, cleptòmans, ludòpates... Saps quin és el problema? De L’Hospitalet, d’aquest país... Que una alcaldessa ha de recórrer a dir que té un somni apel•lant a Martin Luther King, i potser ni sap que el lema que va guiar la vida d’un home de l’Hospitalet com Josep Janés va ser “Estimo els que volen l’impossible”. I dècades després l’alcaldessa diu que no, que res de somnis i de impossibles. Se’n riu d’en Janés i de Luther King. Ai, Marín, i encara et preguntes per què volem ser independents. Perquè tots, sí que tenim un somni possible: un país on no hi hagi tanta ruqueria, tanta falta de respecte, tanta ignorància, tant delirium tremens, tanta gintonicocràcia. I això també ho volen al teu poble.