Avui tinc ganes de parlar de coses "maques". Els nostres nets! Cada dia estan mes grans, mes espavilats i mes simpatics!!! Es sorprenent que nomes en cuatre o cinc dies de no estar amb ells, hagin apres, noves postures, noves paraules, noves actituts. Pero el mes curios, es la facilitat que tenen de imitar-nos. Les nostres coses, les nostres conductes, la forma de fer les coses, son objecte d'imitacio per part seva. Es molt gracios veure com som els seus Idols!Pero, en compte, que tambe totes les coses que no siguin correctes, etiques o grolleres, correm el perill que tambe les copïin. Jo, en primera persona, en poso com obligació, no fer, devant d'ells res que els pugui perjudicar, en el futur ni en el present, i vull per ells, el que he vulgut sempre, pels nostres fills.EL MILLOR!!! I estic contenta amb el resultat,dels nostres fills, i espero, amb l'ajut del Bon Deu, que nostres nets, siguin l'orgull de la nostra familia com son l'orgull del Papa i meva, els nostres estimats Fills que cada dia que passa ens sentim mes Satisfets de la seva formacio com a persones, pero que no se duerman en los laureles, que aun tienen muchas cosas de aprender de la vida...i sobre tot, que escoltin la veu de les persones que els superen en anys i expreriencia, que sabe mas el diablo por viejo que por diablo.
1 comentario:
Hola! sóc la mama d'en Roger el petit de l'esquerra jeje ;) doncs la mamapi té tota la raó, se'ls ha de deixar fer fins a cert punt perquè fa molta gràcia, és normal, però a l'edat que tenen ens donem compte que ho entenen tot i veuen què poden fer i què no, estem en la fase de les rebequeries, almenys nosaltres, que pels pares és molt molest... però l'única manera que tenim és barallar-nos per arreglar-ho, i no és gens fàcil ni agradable, es tracte a no deixar-li fer tot el que vol, posar-nos ferms amb el que li vols ensenyar i que sobretot, ho acabi fent, és dificil, ja ho veièm... però és l'educació que hem de començar a donar-li si no volem que vagi per un camí equivocat... tant els meus pares i els meus sogres ens han ensenyat a que val la pena lluitar per quan siguin grans en podem estar orgullosos, i jo sóc la primera, i no per fer la pilota, que puc dir que han fet una bona feina! molts petons :)
Publicar un comentario